La Regalèssia és una de les herbes medicinals que més es fa servir al món. La història de la seva utilització es remunta fa més de 2000 anys. Deriva de les arrels i rizomes de la Glycyrrhiza Uralensis, i es creu que té més de 400 components responsables de les seves propietats.
En la medicina tradicionalment s’ha utilitzat preferentment per tractar els refredats, les malalties hepàtiques i és coneguda la seva capacitat antioxidant, antiinflamatòria, antiviral, antidiabètica, anticancerosa, blanquejadora cutània, etc. Però els components responsables d’aquestes accions era desconeguda.
En aquest estudi publicat al febrer d’aquest any es determinen exactament quins son els components biològicament actius, quins són els seus efectes i perquè. Així, es demostra la seva capacitat antivírica que és comparable a reconeguts fàrmacs com el oseltamivir, anticancerosa davant de diferents línies cel·lulars de càncer, antidiabètica sobre la diabetis tipus II, blanquejadora cutània, i, protector hepàtica si s’administra com a profilàctic de fàrmacs que produeixen alteració del fetge.
Si voleu saber-ne més, aquí us deixo com sempre la cita bibliogràfica.
Shuai Ji et al. Bioactive Constituents of Glucyrrhiza Uralensis (Licorice): Discovery of the Effective Components of a Tradicioanl Herbal Medicine. Journal of Natural Products. American Chemical Society and American Society of Pharmacognosy. 2016; 79: 281-292.
