La Depressió Major afecta a un 20% de la població en algun moment de la seva vida. Comporta una important augment en el risc patir malalties cardiovasculars, HTA, dislipèmia i diabetis, i, una disminució de la qualitat de vida.
Existeixen diferents factors coneguts: psicològics, hereditaris, evolutius i biològics, que poden contribuir al risc a patir una depressió major.
Tots coneixem el paper de la vitamina D en la salut òssia i el metabolisme del calci. El que no és tan conegut és la seva funció sobre el desenvolupament de les funcions cerebrals. De fet, el dèficit d’aquesta vitamina va ser associada amb un increment d’entre un 8-14% en la prevalença de la depressió, i en un 50% d’increment en el risc de suïcidi.
Altres estudis han vist que l’administració de vitamina D produeix una reducció dels símptomes de la depressió major, així com el seu efecte positiu en persones amb baix humor i símptomes depressius associats a l’obesitat i sobrepès, i, en les persones amb desordres afectius estacionals.
La seva acció s’ha atribuït al seu efecte sobre els neurotransmissors, els marcadors inflamatoris, l’equilibri de calci al cervell i als factors de creixement nerviós.
Un estudi recent per avaluar els efectes de la vitamina D en pacients amb una depressió major, va demostrar que els pacients que van rebre durant 8 setmanes capsules amb vitamina D presentaven una disminució dels símptomes de la depressió comparats amb els pacients que van rebre placebo.
Així doncs, podem contestar SI a la pregunta si la vitamina D i la depressió tenen relació.
Sepehramnesh Z et al. Vitamin D Supplementation Affects the Beck Depression Inventory, Insulin Resistance, and Biomarkers of Oxidative Stress in Patients with Major Depressive Disorder: A Randomized, Controlled Clinical Trial. The Journal of Nutrition. American Society for Nutrition. 2016; February 26:243-248.
